dissabte, 23 de juny de 2012

Sant Joan 2012. Crònica d'una foguera



23 de juny de 2012. Són 2/4 d'11 del matí i els termòmetres ja marquen 23º i pujant. Cruïlla Entença/Avinguda Mistral, escenari d'una de les fogueres amb més tradició de Barcelona.

Al terra les inscripcions ens indiquen on serà la seva ubicació. Poc a poc els cotxes van desapareixent.


14,15 Es descarrega la sorra sobre la que es construirà la foguera. Tones de sorra per a protegir l'asfalt. 



16 hores: L'artista pren possessió de l'indret.
Aplana acuradament la sorra perquè els desnivells siguin mínims.
La feina pot durar una hora entre la pulcre tasca i les petites aturades per atendre a diverses persones
veïnes i amigues que s'hi acosten... A hores d'ara a ple sol la temperatura passa de 25º


17 hores: Comencen a arribar materials de totes bandes i s'han de classificar només arribar:
cadires amb cadires, armaris amb armaris, caixes amb caixes...
Aquí anem a fer una foguera com Déu mana i no una pila de trastros! sembla dir el director de l'orquestra.
Mentre tant, la flama del Canigó s'acosta a la ciutat.



18 hores: El primer pas a la construcció, delimitar el perímetre.
De manera lenta i ordenada situa les peces una al costat de l'altre.


19 hores: Els materials ja comencen a apilar-se ordenadament.
En pocs moments començarà a edificar-se la foguera!
Mentre tant, pels que heu de sortir, podeu mirar una interessant guia per començar bé Sant Joan


20,30 hores: Una rotllana de cadires marca l'inici de la construcció i li dóna un primer toc de color... 
d'aquí cap amunt.


I mentrestant, qualsevol tros de fusta esdevé una joguina... és la màgia de Sant Joan!



21 hores: Arriba la flama del Canigó en mig de música i festa. Un cop més ha vingut a la cita.



I mentre la foguera van muntant-se, al cel algú ja ha començat la festa!!


22 hores: Això ja te forma... i ara a esperar l'encesa.



I a les 23,30 l'encesa. Bona festa a tothom. Que tingueu una nit màgica!





També podeu accedir a l'àlbum complet


diumenge, 10 de juny de 2012

L'Eixample, a petits glops...


Papallona coronant un petit edifici del carrer Llançà

A mitjans del segle XIX Barcelona es trobava encara ofegada per unes muralles opressives que limitaven la seva expansió. Si observem els carrers actuals de la ciutat hauríem de visualitzar aproximadament els límits d'aquestes muralles seguint les actuals rondes (Ronda de Sant Antoni, de Sant Pau, Universitat i de Sant Pere) tancant a les bandes amb Paral·lel i Passeig de Sant Joan. Per a dur a terme aquesta expansió es va seguir el Pla Cerdà, ideat per Ildefons Cerdà i Sunyer, un pla amb una gran visió de futur i de sostenibilitat (quan aquest mot encara no s'havia inventat): grans avingudes a mode d'artèries que han fet suportable la densitat de trànsit actual, una retícula d'illes quadrades i simètriques amb patis interiors... i la seva visió encara anava molt més enllà... però la veritat és que mai no es va arribar a portar totalment a la pràctica.


Un barri de contrastos on es fon la modernitat i la història

L'expansió d'aquest Eixample de Barcelona, que tenia per destí unir la ciutat amb les vil·les circumdants, va iniciar-se l'any 1859 i va desenvolupar-se en ple esclat del Modernisme. No ens hem de sobtar, doncs, que per tot arreu d'aquest barri de la ciutat trobem la presència viva d'aquest art arquitectònic i decoratiu: portes, forjats a balcons i finestres, vitralls, decoracions a façanes... no cal anar a buscar els edificis més emblemàtics per sentir-te envoltat per l'art modernista en un entorn que, en moltes ocasions ha sabut créixer amb una certa harmonia amb el seu entorn... perquè, què és Barcelona si no una màgica fusió d'història i modernitat?

L'Eixample és un barri per on passejar-hi lentament, amb mirada curiosa i inquieta . Si ho feu, de ben segur, cada dia descobrireu un petit detall que ahir no havíeu sabut veure. Petites recompenses per a tota persona que desitgi recollir-les. T'hi animes?


dissabte, 2 de juny de 2012

Montjuïc: natura i empremta humana


A la muntanya de Montjuïc, resguardats dels museus i dels palauets dispersos per tota la seva superfície, de l'Anella Olímpica amb la seu monumentalisme, del seu castell que corona el cim o de la seva Font Màgica, parada obligada per a qualsevol turista, hi ha un altre atractiu sovint desconegut... la seva natura espurnejada de parcs, sovint amagats de la nostra curiosa mirada.

Però, si ens deixem emportar per la nostra curiositat i ens permetem vagar per fora de les rutes principals, de ben segur que no quedarem decebuts de l'experiència.

Ens trobarem amb parcs i jardins que criden a la contemplació, a la reflexió, a deixar que per uns minuts els nostres sentits recuperin el control i ens permetin escoltar cants d'ocells sovint desconeguts per nosaltres o inspirar aromes variats i intensos. 

Una proposta per allunyar-se per una estona del soroll i trobar-te envoltat de natura!


Vols donar-hi un tomb virtual?