diumenge, 10 de juny del 2012

L'Eixample, a petits glops...


Papallona coronant un petit edifici del carrer Llançà

A mitjans del segle XIX Barcelona es trobava encara ofegada per unes muralles opressives que limitaven la seva expansió. Si observem els carrers actuals de la ciutat hauríem de visualitzar aproximadament els límits d'aquestes muralles seguint les actuals rondes (Ronda de Sant Antoni, de Sant Pau, Universitat i de Sant Pere) tancant a les bandes amb Paral·lel i Passeig de Sant Joan. Per a dur a terme aquesta expansió es va seguir el Pla Cerdà, ideat per Ildefons Cerdà i Sunyer, un pla amb una gran visió de futur i de sostenibilitat (quan aquest mot encara no s'havia inventat): grans avingudes a mode d'artèries que han fet suportable la densitat de trànsit actual, una retícula d'illes quadrades i simètriques amb patis interiors... i la seva visió encara anava molt més enllà... però la veritat és que mai no es va arribar a portar totalment a la pràctica.


Un barri de contrastos on es fon la modernitat i la història

L'expansió d'aquest Eixample de Barcelona, que tenia per destí unir la ciutat amb les vil·les circumdants, va iniciar-se l'any 1859 i va desenvolupar-se en ple esclat del Modernisme. No ens hem de sobtar, doncs, que per tot arreu d'aquest barri de la ciutat trobem la presència viva d'aquest art arquitectònic i decoratiu: portes, forjats a balcons i finestres, vitralls, decoracions a façanes... no cal anar a buscar els edificis més emblemàtics per sentir-te envoltat per l'art modernista en un entorn que, en moltes ocasions ha sabut créixer amb una certa harmonia amb el seu entorn... perquè, què és Barcelona si no una màgica fusió d'història i modernitat?

L'Eixample és un barri per on passejar-hi lentament, amb mirada curiosa i inquieta . Si ho feu, de ben segur, cada dia descobrireu un petit detall que ahir no havíeu sabut veure. Petites recompenses per a tota persona que desitgi recollir-les. T'hi animes?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada